L'any 1949 el partit comunista va pujar al govern xinès i va al·legar que el Tibet formava part de la Xina. Assegurava que els tibetans també reclamaven la seva llibertat. Un any després, el 21 d'octubre del 1950, les tropes de l'exèrcit xinès ja havien envaït el Tibet fins a la capital de Kham (Chambo), on se situen les casernes de l'exèrcit oriental tibetà. El Dalai-lama, juntament amb els seus consellers i oficials de govern, va evacuar la capital i va establir un govern provisional a Yatung, a la frontera de l'Índia.
L'exèrcit xinès tenia tres motius per envair el Tibet. Per una banda la Xina volia reconstruir el cinturó perifèric exterior que havia forjat la dinastia Ching. Per altra banda, el control del Tibet era un problema intermitent durant tota la dinastia manxú. Les tropes xineses ja havien intentat envair el Tibet l'any 1720, però van abandonar la causa per manca de força política. Que la Xina tornaria al recuperar força era quelcom previsible. Per últim, la invasió del Tibet suposava per la Xina redefinir les fronteres i tancar un litigi que durava des de feia segles.
El poble tibetà va començar a mobilitzar-se l'any 1956. Van aparèixer diferents revoltes a les regions del Tibet que, en diverses ocasions, van derrotar l'exèrcit xinès. Davant aquesta situació les tropes xineses es van reubicar a l'est per enfortir-se i acabar amb les revoltes populars. Els intents d'acabar amb aquesta mobilització del poble tibetà només van crear més violència i davant d'aquesta l'exèrcit invasor va decidir destruir i bombardejar els monuments i monestirs tibetans. Van torturar i executar als monjos i als líders de la revolta de forma pública. Pensaven que d'aquesta manera la revolta tibetana es desanimaria.
L'any 1958 les revoltes encara continuaven i l'exèrcit xinès va amenaçar al poble tibetà amb bombardejar Lhasa i el Palau del Dalai-lama. Les revoltes varen continuar i l'any 1959 les tropes xineses buscaven al Dalai-lama per empresonar-lo. Més de 30.000 tibetans es van reunir davant del Palau per evitar l'execució del seu líder. Davant aquesta situació molts civils van començar a afegir-se a la revolta. Alhora es va començar a plantejar l'exili del Dalai-lama.
El 19 de març es van dur a terme diferents conflictes a Lhasa, la capital tibetana. Es van bombardejar els monestirs i destruir tots els tresors i escrits dels monjos tibetans. Molts monjos van ser assassinats o esclavitzats. Durant aquest període van ser assassinats aproximadament 90.000 tibetans. Dos dies abans de l'inici d'aquests forts conflictes el Dalai-lama, disfressat de militar, va començar la seva fugida cap a l'Índia. El Dalai-lama, juntament amb la seva comitiva, va arribar a l'Índia el 31 de març. El 3 d'abril el parlament hindú va fer públic que donava asil polític al líder tibetà.
L'exèrcit xinès tenia tres motius per envair el Tibet. Per una banda la Xina volia reconstruir el cinturó perifèric exterior que havia forjat la dinastia Ching. Per altra banda, el control del Tibet era un problema intermitent durant tota la dinastia manxú. Les tropes xineses ja havien intentat envair el Tibet l'any 1720, però van abandonar la causa per manca de força política. Que la Xina tornaria al recuperar força era quelcom previsible. Per últim, la invasió del Tibet suposava per la Xina redefinir les fronteres i tancar un litigi que durava des de feia segles.
El poble tibetà va començar a mobilitzar-se l'any 1956. Van aparèixer diferents revoltes a les regions del Tibet que, en diverses ocasions, van derrotar l'exèrcit xinès. Davant aquesta situació les tropes xineses es van reubicar a l'est per enfortir-se i acabar amb les revoltes populars. Els intents d'acabar amb aquesta mobilització del poble tibetà només van crear més violència i davant d'aquesta l'exèrcit invasor va decidir destruir i bombardejar els monuments i monestirs tibetans. Van torturar i executar als monjos i als líders de la revolta de forma pública. Pensaven que d'aquesta manera la revolta tibetana es desanimaria.
L'any 1958 les revoltes encara continuaven i l'exèrcit xinès va amenaçar al poble tibetà amb bombardejar Lhasa i el Palau del Dalai-lama. Les revoltes varen continuar i l'any 1959 les tropes xineses buscaven al Dalai-lama per empresonar-lo. Més de 30.000 tibetans es van reunir davant del Palau per evitar l'execució del seu líder. Davant aquesta situació molts civils van començar a afegir-se a la revolta. Alhora es va començar a plantejar l'exili del Dalai-lama.
El 19 de març es van dur a terme diferents conflictes a Lhasa, la capital tibetana. Es van bombardejar els monestirs i destruir tots els tresors i escrits dels monjos tibetans. Molts monjos van ser assassinats o esclavitzats. Durant aquest període van ser assassinats aproximadament 90.000 tibetans. Dos dies abans de l'inici d'aquests forts conflictes el Dalai-lama, disfressat de militar, va començar la seva fugida cap a l'Índia. El Dalai-lama, juntament amb la seva comitiva, va arribar a l'Índia el 31 de març. El 3 d'abril el parlament hindú va fer públic que donava asil polític al líder tibetà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada